Libèl·lula  

Extract

Se sent el cop de la porta de casa. L’Olivia s’estremeix una mica, respira. Ho fa inconscient. Sap que ell ja ha marxat. Quan es queda sola, torna, fins i tot momentàniament, a un estat que simula la seva vida anterior, abans de conèixer-lo. Aquella vida que quasi no respira, que s’ofega sota una extensió de pètals de flors diferents. Ara li frena el dolor del genoll esquerre, aquell tremolor subtil i ocult entre els seus cartílags. L’Olivia està cansada.

Poc després del so de la porta, la seva cara ja té una altra forma, va adquirint un altre color. Es treu les sabates, comença a caminar pensativa fins que arriba al jardí del pati. Obre la vidriera lentament, el so que fa la porta en empènyer-se, el centelleig del sol reflectit al vidre. Allà comença els seus moviments, primer el cub blau, que omple d’aigua fins a dalt amb la mànega groga. Llavors l’agafa amb força del seu fil metàl·lic prim i finalment el buida, estenent l’aigua per tot el terra del pati, com una catifa llisa i uniforme. L’olor que desprèn l’aigua, la terra que hi entra en contacte, la superfície de pedra humida que ara té sota els seus peus descalços, que sent freds a tots els músculs dels dits, com si fos un arbre que s’està regant des de baix. En aquest moment del dia comença a estar tranquil·la. Torna a agafar la mànega i obre l’aixeta de l’aigua. Ara és el torn de les plantes del pati. Una darrera l’altra les va regant. I ara és el so de l’aigua, el tacte de l’aigua a les mans, la seva frescor, l’aspecte de l’aigua, mirant-la des d’una perspectiva o des d’una altra, amb la mà fent obstacle entre l’aigua i les plantes, canviant el doll, obrint més l’aixeta per donar-li més intensitat. L’aigua és constant, el terra humit sota els seus peus, l’aigua en forma de gotes, de centelles que surten de la goma groga, i el seu somriure. L’Olivia somriu. Somriu per veure l’aigua, somriu per veure les seves plantes verdes, les seves plantes florals, els seus arbres fruiters. Això que ara sembla ser l’únic que viu a tota la casa. El color de l’aigua que passa de transparent a verd en dos segons, de multicolor a blanc i torna a ser transparent. En aquest mateix moment és quan passa la libèl·lula.